EXEMPLES

Poesia:

Cançoneta lleu i blana, lleugereta, sense ufana, faré jo d’un cert marquès, traïdor de Mataplana, que de mil fraus porta el pes.

Ai marquès, marquès, marquès, de mil fraus porteu el pes.Oh, ben hagen les llosetes de Melgurs, de viltat netes, on perdéreu, de dents, tres. En les llosetes, pobretes, tampoc no s’hi coneix res. Ai marquès, marquès, marquès,de mil fraus porteu el pes.

Corranda:

A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida: l’altre meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d’enyorança ans d’enyorança viuré.

Llegenda:

Orígens de la llegenda de Sant Jordi

La vila de Montblanc

Segons la tradició, la vila de Montblanc estava sent aterroritzada per un colossal Drac. La bèstia s’havia instal·lat als afores del poble, infectant l’aire i l’aigua amb el seu alè fastigos i causant estralls entre el bestiar. En la seva cerca d’aliment, cada vegada s’aproximava més a les muralles, per la qual cosa els veïns van haver de buscar una forma de mantenir-ho apartat.

Van començar donant-li de menjar ovelles; quan aquestes es van acabar, van seguir amb els bous, i després amb els cavalls. I per fi no van tenir més remei que sacrificar als propis habitants…

Es van ficar els noms de tots en una olla, també el del Rei, i el de la seva filla la Princesa, i cada dia una mà innocent decidia qui moriria el matí següent.

La Princesa i El Drac de Sant Jordi

I una tarda l’escollida per lliurar al Drac va ser la Princesa Cleodolinda. Diuen uns que el Rei va plorar i va suplicar als seus súbdits per la vida de la seva filla, però que de res li va servir, ja que no era l’únic pare desconsolat. Expliquen uns altres que el Rei va lliurar a la seva filla al Drac amb valentia i enteresa. Sigui com sigui, la jove va sortir de les muralles i es va dirigir cap al seu trist destí.

Sant Jordi

Quan el terrible Drac avançava cap a la princesa, va sorgir entre la boira un Cavaller de lluent armadura sobre un cavall blanc que va arremetre contra la bèstia. L’animal, ferit, es va sotmetre al Cavaller, que li va lligar al coll un extrem del cinturó de la Princesa.

La dama va prendre l’altre extrem del cinturó i, per a esbalaïment dels pobladors de Montblanc, va conduir al Drac com a un gosset fins a la porta de la ciutat. Allà, a la vista de tots, el cavaller va rematar a la bèstia d’un precís cop de llança.

Les roses

Diuen uns que el Drac es va fondre i va ser absorbit per la terra. Expliquen uns altres que un gran toll de sang de Drac es va formar als peus del cavaller. Sigui com sigui, en el que tots coincideixen és que en aquell mateix intant va créixer al mateix punt del Drac mort un roser i de les seves branques van brollar vermelles roses.

La llegenda de Sant Jordi

Jordi, que és com es deia el Cavaller, va obsequiar a la Princesa amb una d’aquestes roses.

La gesta va fer que el sant Cavaller aconseguís fama i popularitat durant l’Edat mitjana, i que fos escollit patró de la cavalleria i la noblesa.

Refranys:

A la taula i al llit, al primer crit. El que no mata, engreixa. Menja bé i caga fort i no temis a la mort.

Rodolins:

Jo tinc un cavall que canta com un gall. Tenen fred els lleons, volen guants i mitjons. A poc a poc un cargol, s’amaga dins d’una col.

Auques:

Goig: